Declaració de Lluita Internacionalista davant l’atemptat a les Rambles de Barcelona

Declaració de Lluita Internacionalista

Des de Lluita Internacionalista ens solidaritzem amb totes les víctimes de l’atac d’ahir i les seves famílies. Rebutgem aquesta mena d’accions que pretenen escampar el terror i la por entre la població, així com rebutgem el fanatisme reaccionari que les inspira.

Avui no ens oblidem dels milers d’homes, dones i criatures que moren als carrers de Síria i l’Iraq, en atacs semblants o sota les bombes occidentals. Per nosaltres no hi ha morts de primera i de segona: rebutgem la hipocresia dels governs d’Europa, que només s’exclamen quan la sang es vessa a París, Berlín, Londres, Niça o Barcelona.

És falsa la disjuntiva que ens plantegen Rajoy o Puigdemont: la “democràcia” contra el “terrorisme”, la “llibertat” contra la “barbàrie”. I és lamentable que Colau -i sembla que Podemos amb el comunicat de la Mesa i Junta de Portaveus del Congrés- es sumin a la seva crida a la “unitat”. De quina “democràcia” parlen? De la que ens va portar a la guerra de l’Iraq? La que dona suport a l’estat genocida d’Israel? La que amb el rei en persona signa milionaris contractes d’armes amb la sagnant monarquia d’Aràbia Saudí? La que considera el criminal Al-Assad, un mal menor per a Síria? La que militaritza les fronteres europees i condemna a la mort al mar a milers de persones? La que retalla drets i llibertats i criminalitza les lluites a casa nostra? La que condemna a la clandestinitat i la sobreexplotació milers de treballadors i treballadores sense papers? Totes aquestes polítiques de les “democràcies” europees al servei de les multinacionals, són part del problema, i no part de la solució. No podem esperar que tanta violència, tan a prop, no ens esquitxi. Són aquestes polítiques les que alimenten l’espiral en què creix el fanatisme i grups com Daeix que -cal no oblidar-ho- s’han fet forts a Síria i l’Iraq sufocant en sang la lluita per la llibertat dels seus pobles.

Per això no ens creiem les llàgrimes de cocodril dels governs que són responsables també d’aquesta violència. I no ens posarem darrera de les seves pancartes, que només utilitzaran per sembrar més sang i més por. Ja va passar després dels atemptats de París, amb el primer ministre israelià Benjamin Netanyahu encapçalant la manifestació al costat dels caps de l’imperialisme, la declaració d’estat d’emergència i els bombardejos francesos de l’endemà sobre Síria. No serà en el nostre nom, que es validin i s’aprofundeixin aquestes polítiques un cop més. No serà utilitzant els morts innocents d’avui a Barcelona que es legitimaran els bombardejos indiscriminats de l’imperialisme sobre Raqqa o Mossul. Com vam cridar després dels atemptats d’Atocha, les bombes a Bagdad esclaten a Madrid.

Tampoc en nom de la nostra seguretat acceptarem la militarització de les nostres vides, com presagia la convocatòria del Pacte Antiterrorista anunciat ahir per Rajoy. Com tampoc que es tanquin les fronteres a la gent que fuig de la guerra –i d’un terror encara més gran que el que es va viure ahir- o de la misèria. Ni tampoc, que es posi en el punt de mira els migrants o els musulmans.

Però igual que no ens trobaran darrere les banderes de l’Estat amb la Monarquia al capdavant, sortirem al carrer a acompanyar les famílies de les víctimes, i a dir tot això ben fort: els morts són nostres, del poble, i no de la política de la violència al servei de les multinacionals contra els pobles d’aquí i d’arreu!

Barcelona, 18 d’agost de 2017

____

 

This entry was posted in Uncategorized. Bookmark the permalink.

Comments are closed.